KONRAD O EL NIÑO QUE SALIÓ DE UNA LATA DE CONSERVAS - Christine Nöstlinger

A la senyora Bartolotti li encanta fer compres per correu. Un dia rep una enorme llauna de conserves... amb un nen de 7 anys a dins!

És el prototip de nen perfecte, mentre que la senyoa Bartolotti és poc disciplinada i una mica pecuilar. Tanmateix, s'estimen molt. Per això, quan es descobreix que la llauna amb el nen va arribar a casa de la senyora Bartolotti per error, aquesta, ajudada per una veïna i el farmacèutic, preparen un pla per conservar a en Konrad, el nen, amb ells.

LA GRAN GILLY HOPKINS - Katherine Paterson

La Gilly és una noia molt geniuda i maleducada. La seva mare la va abandonar quan era petita, i ella ha hagut de viure sempre en llars adoptives. Les famílies que l'han acollida sempre la tornen ràpidament amb l'assistenta socia, perquè es porta molt malament. En realitat, la Gilly lluita per no encarinyar-se amb les persones que l'envolten, doncs ja ha patit massa desil·lusions.

Tanmateix, això canvia quan arriba a casa de la senyora Trotter, una dona amb molta paciència i amor, que aconseguirà que poc a poc canviï d'actitud.

L'ILLA DELS DOFINS BLAUS - Scott O'dell

Pròxima a les costes de Californi, es troba una escarpada roca coneguda amb el de la L'illa de Sant Nicolau. Els dofins salten a les aigües blaves que rodejen l'illa, i les nútries marines s'estiren, mandroses, als bancs d'algues. Els ocells posen els seus nius als penya-segats i els elefants marins es passejaen per les platges de pedres.

Diu la història que, en aquesta illa, a principis del segle passat, una noia índia va viure-hi 18 llargs anys en completa soledat. Aquesta novel·la explica les seves proeses: Karana (així es deia la noia) va haver de fer front a gossos salvatges, amagar-se dels caçadors, i lluitar, dia a dia, per aconseguir aliment.

RONJA, LA FILLA DEL BANDOLER - Astrid Lindgren

En un gran bosc amb una vegetació exhuberant i criatures fantàstiques, dos clans de bandolers, dirigits per Mattis i Borka, viuen cadascun en un castell, enfrontats entre sí. Els seus fills, Ronja i Birk, inciciaran una intensa amistat que contribuirà a superar, no sense dificultat, la enemistat entre els dos clans de bandolers enemics. Tots dos aprendran a descobrir per sí mateixos els secrets de la naturalesa i a sobreviure als múltiples perills que se'ls presentaran.

LA TERRA QUE PARLA - Jean Craighead George

A Billie Vent li costa molt de creure en les llegendes dels seus avantpasats, els indis seminoles, tot i que encara viu amb la seva tribu i observa les seves costums. Accepta d'anar als Everglades de Florida per posar a prova les llegendes, i allí descobreix que ha d'escoltar els animals, si vols sobreviure. A mb l'ajuda d'una nútria adoptada, un cadell de pantera i una tortuga, aprèn que la terra i els animals parlen de debò.

EL PETIT VAMPIR CANVIA DE CASA - Angela Sommer-Bodenburg

Rüdiger, el petit vampir amic de l'Anton, no és cap monstre terrible, sinó una criatura despistada i amable que no provoca cap mena d'angoixa quan la tens al costat. Però, de fet, pot causar problemes, sobretot si, quan tota la seva família s'enfada amb ell, decideix canviar de casa i anar-se'n a viure al soterrani de casa dels pares del seu amic Anton.

EL PATIO DE LOS NIÑOS DE PIEDRA - Eleanor Cameron

Nina, la protagonista d'aquesta història, no recorda en res a una nena modèlica. Acaba de mudar-se a Sant Francisco, una ciutat que no li agrada, on no té amics, i detesta el pis fosc i pudent que els seus pares han llogat. Sent gelosia i odi cap a la seva mare, i la recent malaltia del seu pare li inspira sentiments confusos de pena i ràbia. No és un monstre, sencillament és una adolescent en una situació difícil amb la que no es conforma. 

Per escapar d'aquesta situació, es refugia al museu, on el que regna és el temps: temps passat, com el que ella va viure quan era una nena. Temps detingut, sense canvis desconcertants com els que li porta la seva adolescència. Però el museu no només és un retorn al passar: és també un lloc on pot realitzar la seva aspiració per al futur, ja que desitja ser una directora de museu. 

Al museu se li apareix la Dominique, una noia que ve d'un altre segle. Així comença l'aventura, l'acció i la possibilitat de solucionar els conflictes.

DE QUAN HITLER VA ROBAR EL CONILL ROSA - JUDITH KERR

Suposa que el teu país comencés a canviar. Suposa que, sense que te n'adonessis, per a moltes persones passés a ser perillós continuar vivint-hi. Suposa que et trobessis amb la sorpresa que una d'aquestes persones era el teu pare. Això li va passar a l'Anna, a Alelamnya, el 1933. Ella estava massa enfeinada amb els deures i els jocs per a prestar gaire atenció als cartells de propaganda política, però des d'aquells cartells la mirava enfadat Hitler, l'home que aviat va capgirar dramàticament la vida d'Europa començant per la mateixa vida quotidiana de l'Anna i la seva família.

EI, NOIS I NOIES DE 5è I 6è!

Sabeu qui és aquesta dona de la fotografia? Una espia! Margharetta Geertrudia Zelle és el seu nom vertader, però per treballar d'espia es va posar un psuedònim: Mata Hari. Els que la coneixien deien que era una ballarina exòtica, tothom s'ho creia, però també era una espia que passava informació secreta de França a Rússia durant la guerra, a principis del segle XX.

Per què us dic això? Perquè m'agradaria que, quans escriviu al bloc, utilitzessiu un pseudònim, un nom fals, com fa ver Margharetta utilitzant Mata Hari. Quan escriviu els comentaris, heu de clicar a Nom/URL, i aleshores escriviu els psudònim que us vingui de gust. O el vostre nom real, com feu molts de vosaltres.

Quan escriviu al bloc, molts de vosaltres escriviu com a Anònim i, d'aquesta manera per contestar-vos, es fa una mica complicat. A més, vull fer una llista a la dreta del bloc amb els noms o psudònims de tots els que participeu, i si poseu Anònim serà difícil.

Gràcies a tots, espero que us poseu pesdònims ben originals!

ATENCIÓ A TOTHOM!!!

Hola, hola!

Com us va tot??? Jo continuo viva, si algú vol que li expliqui el que va passar a aquella botiga que m'ho digui...

Estic molt contenta perquè alguns de vosaltres ja heu escrit al bloc, què bé!

No sé si ja us han repartit els llibres a tots, però recordeu que, si no hi ha el que voleu, podeu anar a la biblioteca. I per connectar-vos a internet, ho podeu fer a l'escola, però també a la biblio, al centre cívic, a casa... Podeu ensenyar el bloc als vostres pares (hola, pares dels nens!), si voleu, que segur que els agrada aquesta idea.

I un cop estigueu connectats, ja sabeu...

-Podeu opinar, comentar, explicar anècdotes, dir si us ha passat alguna cosa semblant a la de la història que esteu llegint...

-Podeu preguntar-me qualsevol cosa que no enteneu (jo tampoc entenc moltes coses, algun dia us en preguntaré una).

-Podeu fer-me propostes sobre el funcionament del bloc, si teniu alguna idea serà benvinguda!

-Podeu enviar-me alguna cosa que hagueu escrit vosaltres, també, un conte, un pensament... Un dibuix d'algun dels persontages del llibre.. (per cert, si em voleu enviar alguna cosa que no es pot posar al bloc, envieu-me-la a andrea.palaudarias@gmail.com, és el meu correu electrònic).

Fins aviat a tots!

JO TAMPOC EM DIC FLANAGAN - Andreu Martín

Aquest és un llibre molt interessant. En Flanagan és un jove amb aspiracions de detectiu professional, i de moment s'ha de conformar amb petites feines que li encomanen estudiants del seu institut, però la cosa canvia però quan un detectiu de debò li fa un encàrrec molt perillós que consisteix a buscar a un nen anomenat Alí, que ha desaparegut. I mentresant, en Flanagan té problemes amb la seva xicota, la Nines, rep cartes anònimes que li parlen d'ella, i ha d'ajudar al seu amic Xarxe, que s'ha ficat en un bon embolic...

Us recomano especialment aquest llibre, en Flanagan és un noi fantàstic, té una mica de tot, potser algú acaba enamorat d'ell. I les aventures que li ocorren estan molt bé, tenen misteri, suspens...

EL DRAGÓ DE JANO - Irina Korschunow

A en Jano no li agrada anar a l'escola; els seus companys de classe es riuen d'ell perquè està molt gras. Un dia, en tornar cap a casa, s'asseu en un banc del parc i comença a fer un dibuix a la sorra. De sobte, el dibuix es transforma en un petit dragó que també té problemes a l'escola dels dragons perquè és diferent als altres: només té un cap. En Janó i el dragonet es fan molt amics, el dragó ajuda en jano a aprimar, a superar els seus complexes...

PER QUÈ A L'ALTRA BANDA DEL MIRALL?

Què hi ha a l'altra banda del mirall? L'Alícia (la del país de les meravelles) es preguntava si allà les coses serien realment com aquí. Es pot beure la llet, a l'altra banda del mirall? Tot és igual, o tot és a l'inrevés? Quan un nen petit es mira al mirall, ens pregunta: qui és, aquest que tinc al davant? Vosaltres què li contesarieu: és ell mateix? o és un altre, com a mínim una altra imatge?

.

Us convido a pujar aquesta escala i passar a l'altra banda del mirall i veure què hi ha, desdibuixar la línea que separa la realitat de la ficció. Perquè les històries, la ficció, la fantasia, consisteixen en certa manera en passar a aquesta altra banda, on moltes coses són idèntiques i alhora totalment diferents.

.

I mentre pugem (i els més valents) baixem les escales, podem anar-nos comentant el viatge, podem dir allò que ens vingui de gust, fer qualsevol pregunta, donar la nostra opinió... Jo ho estaré esperant i us contestaré ràpidament!

.

Per cert, algú endevina de qui és el somriure que es veu al títol del bloc?