
divendres, 5 de desembre del 2008
MOMO - Michael Ende

CUIDADO CON LO QUE DESEAS - Manuel L. Alonso

CHARLIE I LA FÀBRICA DE XOCOLATA - Roald Dahl
NÚMEROS PARES, IMPARES E IDIOTAS - Juan José Millás

dijous, 4 de desembre del 2008
HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL - J.K. Rowling

TINA LA SUPERBRUIXA - Paul Knister
MAL LLAMP SE M'ENDUGUI! - Pablo Barrena
ULLDEVELLUT - Herminia Mas i Josep Delgado

LA CIUDAD DE LAS BESTIAS - Isabel Allende

LA PORTA DE L'AIRE - Margaret Mahy

BEN QUIERE A ANA - Peter Härtling

Ben, un nen de deu anys, és simpàtic, juganer i té bons amics. Quan l'Anna, una nena que ve de Polònia, arriba a la seva classe, tothom la rebutja. En Ben també, però, no sap ben bé com, es fan amics i s'enamoren. Quan el pare de l'Anna troba feina i la família se'n va, en Ben se sent molt trist i pensa que li ha d'escriure de seguida.
L'autor del llibre, Peter Härtling, va dir: "Vull explicar per què he escrit la història d'en Benjamin Korbel i l'Anna Mitckek. De vegades, els adults diuen als nens: "No teniu edat per saber què és l'amor. Un ha de ser gran, per comprendre-ho." Tanmateix, jo recordo perfectament com em vaig enamorar amb 10 anys, tal i com els ocorre al Ben i a l'Anna."
PEGGY SUE CONTRA LOS INVISIBLES - Serge Brussolo

Tot va començar a anar malament amb l'aparició d'un estrany sol blau a la ciutat. Va ser aleshores quan la Peggy Sue, gràcies a les seves ulleres màgiques, va veure per primera vegada als causants d'aquell caos: els Invisibles!
Segur que ella preferiria no haver tingut aquelles ulleres, no haver vist mai el que no havia d'haver vist, viure tranquil·lament sense el perill de conèixer els seus terribles secrets. I tu, els coneixes?
Y DECIRTE ALGUNA ESTUPIDEZ, POR EJEMPLO, TE QUIERO - Martín Casariego

JIM BOTÓ I EL MAQUINISTA - Michael Ende

EL PETIT NICOLAS - Sempé / Goscinny

- Si tienes miedo de volver a tu casa, es muy fácil, vente a la mía y te quedas a dormir conmigo.
Es un buen compañero. Nos marchamos juntos y me explicaba cómo miraba a su padre a los ojos para que le firmara el boletín sin más. Pero cuanto más nos acercábamos a casa de Eudes menos hablaba. Cuando nos encontramos ante la puerta de casa ya no decía nada. Nos quedamos allí un momento y después dije a Eudes:
-¿Qué?, ¿entramos?
Eudes se rascó la cabeza y después me dijo:
-Espérame un momentito. Volveré a buscarte.
Y después Eudes entró en su casa. Había dejado la puerta entornada y entonces oí una bofetada y una voz gruesa que decía:
-¡A la cama sin postre, pequeño inútil!- y Eudes lloraba.
Creo que en lo que respecta a los ojos de su papá , Eudes no debió de mirar muy bien……"
LES BRUIXES - Roald Dahl

LA CASA SOTA LA SORRA - Joaquim Carbó
